Un paraigua ampliNo cal ser una cooperativa ni una entitat de l’economia social. Qualsevol organització que vulgui deixar el territori, els seus ecosistemes i les seves persones en millor estat que abans hi té cabuda.
El canvi de paradigma
No es tracta de ser «millor», sinó d’ampliar el radi del que tens en compte. Cada cercle engloba l’anterior: ser regeneratiu vol dir que ja incorpores la mirada social i solidària, la circular i el mínim de no fer mal. L’economia extractivista queda fora —n’és l’antítesi.
Els corrents que hi encaixen
Aquests corrents formen —o alimenten— el paradigma regeneratiu. Cadascun expressa sobretot un nivell; les estrelles indiquen com hi encaixa de fort.
Economia del dònut
La brúixola del model: un terra social i un sostre ecològic. Prosperar a l’espai segur i just entre tots dos.
Agricultura regenerativa
Regenera sòls, augmenta la biodiversitat, capta CO₂, reté aigua i recupera ecosistemes.
Permacultura
Disseny inspirat en la natura per produir de manera regenerativa i autosuficient.
Economia circular
Materials que no es tornen residus i circulen indefinidament. No n’hi ha prou amb no contaminar: cal restaurar el capital natural.
Economia blava
La idea de Gunter Pauli: la natura no genera residus. Processos industrials inspirats en els ecosistemes.
Bioeconomia sostenible
Substitueix recursos fòssils per biològics renovables: biomaterials, bioplàstics, biomassa, biotecnologia.
L’activitat econòmica deixa el territori, els ecosistemes i les persones en millor estat que abans?
Hi tens cabuda
Cooperativa, empresa o administració: si vols regenerar, aquest ecosistema és el teu.
Forma part de l’ecosistema